Fa dues setmanes vam fer un ball a educació física. Els aniré comentant:
GRUP 1: Adrià Marc, Gerard, Ricard i Oriol
Aquest ball va ser molt divertit. Es notava que estava treballat i que tots els membres del grup s'havien esforçat, però no van tenir en compte el vestuari. Si haguessin anat de conjunt els hagués quedat un ball més ben fet.
GRUP 2: Laia, Helena, David, Quim i Bernat
Aquest va ser el ball del meu grup val a dir que després d'assajar varies vegades el ball ens va sortir prou bé i ens ho vam passar molt bé ballant.
GRUP 3: Tamar, Laura, Sílvia, Cristina, Laura i Marta
Un dels millors balls que hi va haver. Anaven molt coordinades i van utilitzar pals a la seva coreografia. Al ser tantes persones m'esperava que no anessin del tot coordinades però ho van fer molt bé.
GRUP 4: Laura, Laia i Sara
El ball que, amb diferència, estava menys treballat. Al principi no trobaven la cançó que havien de ballar i després no anaven gaire coordinades. Tot i això, hi havia alguns passos espectaculars i estic segur que si haguessin assajat un pèl més els hagués sortit un bon ball.
El ball de bastons és una dansa popular molt estesa a Catalunya i Europa. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal un o dos bastons i l'acció de picar entre ells.
Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el seu origen són les danses pírriques gregues, i la tesi més estesa remunta el seu origen a una evolució dels antics balls d'espases. Els balls foren molt populars al segle XV i persisteixen en França, Italia, Anglaterra i Pais de Gales (Morris dance), Espanya (paloteo o troqueado) i Portugal (dança de pauliteiros).
El que sí que es pot confirmar és que el ball de bastons és la dansa tradicional més antiga que encara es balla a Catalunya. Les primeres referències escrites daten del segle XII, concretament l'any 1151, quan durant el banquet de les noces del comte Ramon Berenguer IV es va fer un ball de bastons.
En els seus orígens era un ball només ballat per homes, però des dels anys 60 la figura de la dona també és present, i actualment té ja una gran rellevància.
VOCABULARI BASTONER
El món bastoner disposa d'un vocabulari propi, ja sigui inventant, derivant o dotant de nou significat algunes paraules. Cada regió te el seu vocabulari particular però algunes paraules s'han estes per tot el món bastoner. Podem destacar:
Banderer o abanderat: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la ma esquerra i un sol bastó a la dreta.
Cap de Colla: Ballador que porta la direcció i la responsabilitat de la colla. Molts cops sol ser el banderer.
Dreter: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per aturar els cops amb el braç dret. Rep els cops dels Esquerrers.
Esquerrer: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per picar els cops amb el braç esquerra. Dona el cops als Dreters.
Batacada: 1.Successió de tres cops on els dreters paren tres cops amb la dreta al davant, a l'esquerra i al davant, i els esquerrers piquen al davant i a la dreta amb el bastó dret, i al davant amb l'esquerra tot fent passar el bastó esquerra en un moviment circular per darrera del cap. 2.Cop de bastons de gran contundència.
Cadena: Moment durant el transcurs d'un ball de bastons, on es creen dues fileres tancades sobre si mateixes, una dins de l'altre, i giren en sentits contraris mentre van picant un per un amb els membres de l'altre filera.
Rebatre: Donar tres cops de bastó durant un compàs de la melodia.
Sotacama: Picada per sota la cama.
LA MÚSICA AL BALL DE BASTONS
El so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tintineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. Actualment, en la majoria de llocs s'acostuma a ballar acompanyat del so de les gralles i el tabal; en d'altres, el flabiol; i en poques, el violí, l'acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça.
Les melodies del ball de bastons acostumen a ser tonades senzilles, molts cops repetitives. Alguns balls de bastons tenen músiques pròpies però un gran nombre utilitzen melodies populars o fins hi tot cançons modernes. Hi ha catalogades més de mil melodies diferents que s'utilitzen com a ball de bastons.
El rugbi va ser iniciat segons la tradició per Willam ebb Ellis, alumne de Rugby, en l'escola de teologia de Rugbi. L'esport consisteix en avançar cap el camp enemic amb la pilota sota el braç, aprofitant l'ambigüitat que existia en les regles de l'antic futbol. En 1839, un antic membre de la Rugby School introdueix el joc a la Universitat de Cambridge. En 1843 es formà el primer equip de rugbi, el Guy's Hospital Rugby Club de Londes. Dos anys més tard, la Rugby School impulsa unes regles per al joc. En 1851, William Gilbert forma la primera Rugby School Football. Poc a poc van sorgint nous clubs: Trinity College de Dublín (1854), Liverpool RFC (1857),
Edinburgh Academicals (1857), Club Blackheath de Londres (1858). El 1864 es funda el primer club de rugbi fora de les illes Britàniques, el Sydney University i, el 1870, Nelson College i Nelson FC juguen el primer partit a Nova Zelanda.
El 2 de març de 1871 es disputa el primer encontre internacional entre Anglaterra i Escòcia al Raeburn Place d'Edimburg. El boig creixement de l'esport a les escoles privades i universitats va portar a la creació, el 26 de gener de 1871, de la Rugby Football Union a Londres. A Gal·les es funda el Neath RFC. A França el rugbi entra el 1872 amb la creació del Le Havre AC i el English Taylors Club a París. El 1873, es funda la Scottish Rugby Football Union i es disputa el primer encontre a Argentina entre Banks i City a Buenos Aires, així com el primer encontre oficial a Canadà entre canadencs i anglesos a Toronto. El següent any es disputa el primer encontre als Estas Units entre les universitats de McGill i Harvard amb unes regles mixtes. Es funda a Dublín la Irish Rugby Football Union on no era inclòs l'Ulster. El 1879 una segona fundació va incloure l'Ulster. L'any 1877, es decideix jugar amb 15 en lloc de 0 jugadors. El 1886 es funda la International Rugby Football Board organisme rector de l'esport. El 1895 es produeix una escissió dins el món
del rugbi i apareix la variant de rugbi a 13.
El rugbi va mostrar un gran creixement a les Illes Britàniques entre el 1890 i el 1893. A Amèrica, en canvi, va decaure, a pesar de la creació, el 1894, de la Eastern Rugby Union amb 9 equips. A partir dels 80 torna a créixer el rugbi a Amèrica amb la formació el 1975 de la United States of America Rugby Football Unon.
En 1995 va tenir lloc la primera Copa del Món de Rugbi, que es va celebrar a Nova Zelanda i Austràlia i que van guanyar els All Blacks. L'èxit d'aquest esdeveniment mundial va portar a que en 1995 la IRB donés entrada al professionalisme del rugbi.
A Catalunya Sud va ser introduït el 121 per Baldiri Aleu i Torres a Sant Boi de Llobregat, fundant el primer equip català, la Unió Esportiva Santboiana.
REGLAMENT
Les principals característiques del rugbi són l'ús d'una pilota ovalada i la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és, per tant, avançar corrent amb la pilota a la mà o xutant-la.
És l'esport que més jugadors entre els dos equips aporta dins d'un mateix terreny de joc, més concretament 15 jugadors per equip, a la vegada entre els dos equips.
L'esport del rugbi té com a característica principal l'honor i la valentia que els jugadors han de
tenir, ja que és un esport en el qual hi ha contacte físic, així que si no hi hagués un ordre i un respecte previ i continuat no podríem tenir una pràctica d'aquest esport en condicions òptimes. Quan un partit finalitza, finalitza la rivalitat i el caràcter competitiu, és a dir, tots els jugadors es reuneixen i parlen sobre el partit i les jugades que més rellevança han tingut.
Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nombre de punts. Un assaig val 5 punts i la seva transformació 2 punts més. Els cops de càstig (o faltes) i els xuts a sobre bot (o drops) valen 3 punts.
El tennis de taula és un esport de raqueta que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors, situats cadascun a banda i banda d'una taula dividida transversalment per una xarxa. Consisteix a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, fent que boti en el camp contrari i de manera que l'adversari no la pugui tornar.
HISTÒRIA
Després de la seva invenció a Anglaterra a la fi del S. XIX, el tennis de taula, conegut llavors amb el nom onomatopeic de ping-pong, va adquirir popularitat mundial com entreteniment i passatemps de sobretaula. No obstant això, aquesta moda va durar poc i tot just es va jugar entre 1904 i 1922. El renovat interès per la vida activa i la millora en el disseny de la raqueta van ser la causa que un grup d'anglesos unifiqués els reglaments en els anys 20, prenent el nom actual de Tennis de taula. Els primers campionats mundials es van celebrar en 1926, any que es va fundar la I.T.T.F. (International Table Tennis Federation) o federació internacional de tennis de taula.
NORMES BÀSICES
Servei
- La pilota ha de botar primer al camp del servidor i després al del receptor, sense tocar la xarxa.
- En dobles, a més, s'ha de servir del quadre dret del servidor al dret del restador.
- Començarà a servir el jugador que guanyi un mini sorteig en que s'ha d'acertar en quina mà del contrari (Que les amaga sota de la taula).
- Si s'arriba al resultat de 10-10 cada jugador servirà una sola vegada.
Punt
Un jugador guanyarà un punt:
- si el seu oponent no fa un servei correcte.
- si la pilota passa per sobre el seu camp o més enllà de la seva línia de fons sense haver tocat el seu camp, després d'haver estat colpejada pel seu oponent.
- si el seu oponent obstrueix la pilota (toca la pilota abans que boti al seu camp).
- si el seu oponent colpeja la pilota dues vegades consecutives.
- si el seu oponent, o qualsevol cosa que aquest vesteixi o porti, mou la superfície de joc.
- si el seu oponent, o qualsevol cosa que aquest vesteixi o porti, toca el conjunt de la xarxa.
- si el seu oponent toca la superfície de joc amb la mà que no agafa la pala.
- si en dobles un dels oponents colpeja la pilota fora de l'ordre establert (a diferència del tenis, els jugadors han de tocar la pilota una vegada cadascun).
El Barça Borges (secció d'handbol del F.C.Barcelona) va guanyar aquest diumeng passat la Copa del Rei en la final contra el Ciudad Real (29-26).
Aprofito aquesta notícia per parlar una mica d'aquest esport, del que encara no he parlat.
L'handbol és un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips. L'objectiu és introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho s'utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un llançament.
L'handbol de set és el que es juga habitualment en l'actualitat, i és esport olímpic des de l'any 1972. Juguen a cada equip sis jugadors de camp i un porter. Se sol practicar en un pavelló tancat i es caracteritza pel joc ràpid i l'elevat nombre de gols que es marquen (normalment més de 20 gols cada equip). L'espai de l'àrea està reservat per al porter. Cap jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir avantatge.
L'handbol és un esport bastant practicat a Catalunya.
Terreny de joc:
Posicions:
Porter. El porter d'handbol és l'únic jugador, que dins l'àrea de 6 metres, pot fer les passes que ell vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de botar-la. També és l'únic que pot tocar la pilota amb les cames, encara que només per parar llançaments. No pot xutar-la ni fer passades amb les cames o els peus. Fora de l'àrea es regeix per la mateixes regles que la resta de jugadors. Normalment vesteixen coquillera (protecció per l'entrecuix) i pantalons i jersei de mànigues llargues, per protegir-se dels llançaments.
Extrem. Els extrems se situen al costat exterior dels laterals. Solen ser jugadors ràpids, àgils, lleugers i amb gran capacitat per saltar. Aprofiten al màxim l'amplada del camp per obrir les defenses i crear forats. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seva posició. Poden convertir-se en una font constant de gols quan es juga contra defenses obertes (com el 3-2-1).
Lateral. Els laterals se situen al costat exterior del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un llançament potent. S'utilitzen per trencar defenses tancades amb llançaments des de 9 metres. Donen força joc i solen fer assistències als extrems i als pivots.
Central. El central és l'eix de l'equip. Ell mana en atac i defensa: marca les jugades, col·loca als jugadors i indica on s'han de començar els atacs estàtics. A més, sol tenir una gran capacitat tàctica, tècnica i és ràpid de reflexos.
Pivot. El pivot és l'encarregat d'internar-se en la muralla defensiva i obrir forats allà on sigui possible. Són jugadors robustos, que van bé en el cos a cos. Els seus bloquejos poden deixar via lliure als laterals, però també es converteixen en golejadors quan reben una bona passada i es giren amb velocitat cap a la porteria.
Fa poc vaig posar una sèrie de vídeos del "Oso Berni" fent esport. Avui poso l'episodi en què fa handbol:
Hi ha esports realment estranys al món. El d'avui és un d'ells. Un esport consistent a apilar vasos de colors a tota velocitat, per a continuació recollir-los uns sobre els altres. Tot això cronòmetre a mà i amb el seu propi circuit mundial de competició, sens dubte. Aquest curiós esport va veure la llum del món al principi de la dècada dels 80 a Califòrnia. A partir d'aquell moment va començar la seva expansió internacional, fins a la creació d'una copa mundial l'any 2001 regulada per la World Sport Stacking Association. Per a aquest esport s'usen una sèrie de vasos de plàstic especials, amb un forat en la base per permetre la sortida d'aire i evitar que es quedin enganxats. A part de la ironia d'un vas que no serveix per beure, la veritat és que resulta impressionant la velocitat a què els experts poden fer i desfer els castells. A més, s'ha provat que l'apilar dels vasos millora la coordinació mà-ull i el temps de reacció en un 30%. El stacking empra un total de 12 vasos de plàstic que han d'apilar i recollir en el menor temps possible, seguint una seqüència predefinida. L'esmentada seqüència depèn de la modalitat en què s'estigui participant: 3-3-3: Utilitzant 9 vasos, agrupats a tres piles de tres, el participant ha de formar tres castells de tres vasos cada un i a continuació recollir-los de nou deixant-los en el seu estat inicial. És la modalitat més senzilla, ideal per iniciar-se en aquest esport. 3-6-3: Utilitzant 12 vasos, el participant ha de crear tres piràmides. La primera, a l'esquerra, de tres vasos. Una piràmide central de sis vasos, i una piràmide a la dreta d'uns altres tres vasos. Una vegada completades ha de tornar els vasos a la seva posició inicial. 6 - 6: Utilitzant 12 vasos, el participant ha de crear dues piràmides de sis vasos cada una, i a continuació recollir els vasos tornant-los al seu estat inicial. 1-10-1: Utilitzant 12 vasos, s'ha de crear una piràmide de 10 vasos, deixant els sobrants un en cada costat, per a continuació recollir-los tots.
Cycle Stack: És la modalitat usada en les competicions. Consisteix en una combinació de les anteriors. El participant realitza un 3-6-3, un 6-6 i finalment un 1-10-1 abans de recollir tots els vasos. El rècord mundial es troba per sota dels 8 segons.
Fa uns dies vaig publicar una entrada on analitzava els motius a favor i en contra de que Messi o Cristiano Ronaldo s'emportessin aquest preuat trofeu que premia al millor jugador de l'any a nivell europeu.
Aquesta ha estat la classificació:
.1. Cristiano Ronaldo (POR/Manchester Utd) 446 puntos
14. Sergio Agüero (ARG/Atlético de Madrid) 10 pts.
15. Frank Lampard (ENG/Chelsea) 8 pts.
16. Franck Ribéry (FRA/Bayern Múnich) 7 pts.
17. Samuel Eto'o (CAM/Barcelona) 6 pts.
18. Gianluigi Buffon (ITA/Juventus Turín) 5 pts.
19. Michael Ballack (GER/Chelsea) 4 pts.
.+. Cesc Fábregas (ESP/Arsenal) 4 pts.
21. Didier Drogba (CIV/Chelsea) 3 pts.
.+. Sergio Ramos (ESP/Real Madrid) 3 pts.
.+. Nemanja Vidic (SRB/Manchester United) 3 pts.
24. Edwin van der Sar (NED/Manchester United) 2 pts.
.+. Ruud van Nistelrooy (NED/Real Madrid) 2 pts.
Dues coses a destacar:
1. Potser sorprèn veure el porter Casillas a la quarta posició. Possiblement, pel fet de ser porter no arribarà mai ha pujar d'aquesta posició, ja que els jugadors que destaquen més sempre són els que marquen els gols, i no els que els paren. Tot i això, que Casillas estigui en aquest lloc de la classificació indica que és un porter d'una qualitat extraordinària.
2. Impressiona que hi hagi tants espanyols? En el fons és normal, ja que és l'actual campiona de l'Eurocopa i demostra que el futbol espanyol està en una gran època.
Pels que no el conegueu aquest és un ós bastant estúpid que et fa passar uns moments divertits. He escollit uns quants esports que practica o llocs on va relacionats amb l'esport:
Ara és tema d'actualitat ja que la selecció espanyola de tennis acab de guanyar aquest trofeu en la final contra argentina per 3 partits a 1, així que explicaré una mica com va aquest torneig.
La Copa Davis (Davis Cup en anglès) és una competició internacional de tennis, organitzada per la Federació Internacional de Tennis. A diferència de la majoria dels esdeveniments de tennis a nivell mundial, en la Copa Davis no participen jugadors individuals sinó equips
nacionals compostos per diversos jugadors designats per la seva federació nacional esportiva. La Copa Davis, disputada des de 1900, és un torneig només per a homes, sent la Fed Cup el seu equivalent per a tenistes dones.
El torneig és l'esdeveniment esportiu anual més llarg existent, comptant amb 137 equips nacionals diferents durant la seva edició de 2007. L'equip dels Estats Units és el conjunt que més ha guanyat el torneig al llarg de la seva història, amb una totalitat de 32. El campió en
exercici és Espanya, després de guanyar la Copa Davis 2008 per 3-1 davant d'Argentina, a l'Estadi Poliesportiu Illes Malvines de Mar del Plata, entre el 21 de novembre i el 23 de novembre de 2008.
HISTÒRIA
El torneig va ser creat el 1899 per quatre membres de l'equip de tennis de la Universitat
Harvard que van desafiar els britànics a un campionat. Una vegada rebuda la idea, van demanar un préstec des de la seva respectiva federació de tennis, un dels jugadors d'Harvard,
Dwight Filley Davis, va dissenyar un format de campionat i va
gastar els diners de la seva pròpia butxaca per comprar una copa de plata (coneguda popularment com l'enciamera de plata per la seva peculiar forma).
Aquests torneigs van ser anomenats oficialment Copa Davis després de la mort de Dwight Davis el 1945. Des de 1950 a 1967, Austràlia va dominar la competència, guanyant la Copa 15 vegades en 18 anys. Estats Units ha guanyat el campionat 32 vegades, més que qualsevol altre país.
L'hoquei subaquàtic és un esport que es juga en una piscina.
Regles
L'àrea de joc mesura entre 12 i 15 metres d'ample i entre 21 i 25 metres de llargada. La superfície de joc no ha d'ésser menor a 300 metres quadrats. El fons de la piscina ha de ser pla, horitzontal i amb un pendent suau d'un màxim del 5%. La profunditat està compressa entre 2 i 4 metres. Les línies de gol han d'ésser de naturalesa sòlida (P. ex. les parets de la piscina). El joc es practica a pulmó lliure en equips de 6 jugadors i 4 suplents. L'objectiu del joc es introduir un disc dins de la porteria de l'equip contrari ajudats per un estic. El disc te un diàmetre aproximat de 80 mm i un gruix de 30 mm. Les arestes del disc, recobert o no, tenen un radi de 3 a 10 mm. El disc pesa 1,3 kg.
Equipament
Els jugadors porten unes ulleres, aletes i un tub d'apnea per jugar. Per motius de seguretat els jugadors també porten un casquet igual que el que s'utilitza en el waterpolo, i diferents proteccions per a les mans. Com les normes permeten als jugadors jugar amb ambdues mans, les proteccions a vegades solen estar en totes dues mans. L'estic és més curt que en altres modalitats d'hoquei i el seu color varia, blanc o negre, i identifica cadascun dels equips.
Àrbitres
Hi ha tres àrbrites durant un partit, dos àrbitres "aquàtics" que estan a dins de l'aigua i un àrbitre "principal" que es troba fora de la piscina. Normalment els àrbitres aquàtics porten una samarreta i un casquet de diferent color per identificar-se. Els àrbitres aquàtics s'encarreguen de marcar els gols i pitar les faltes, mentre que el principal respòn a les seves senyals i de la comunicació amb la taula d'anotació.
El jurat el composen periodistes europeus especialitzats, cadascun representant un estat, que han de triar els seus cinc jugadors preferits d'entre el llistat de cinquanta que ha elaborat prèviament la redacció de la revista. El primer jugador escollit per cada periodista rep cinc punts, mentre que el segon en rep quatre i així successivament.
Aquest guardó va ser creat l'any 1956 per en Gabriel Hanot. In
icialment només hi aspiraven els jugadors europeus. Però des de 1995, qualsevol jugador que formi part d'un equip europeu pot ser escollit. Així, aquell mateix any, el liberià George Weah va ser triat com a pilota d'or.
El premi tan sols es concedeix al millor jugador de l'any, així doncs, no existeix pilota d'argent, ni pilota de bronze.
Ara aquest tema està de moda perquè d'aquí poc més d'un més s'elegeix el pilota d'or d'aquest any 2008 i hi ha un duel molt clar: Cristiano Ronaldo o Leo Messi. Per una banda, Cristiano Ronaldo aquest any ha guanyat, Premier League, Chapions i Bota d'Or (premi que es dóna al jugador que marca més gols d'Europa); per altra b
anda tenim Messi, que ha guanyat els Jocs Olímpics amb la selecció d'Argentina i del qual ningú dubta la seva habilitat innata a l'hora de jugar a futbol.
Per tant, el que es preveu és que Cristiano Ronalo guanyi la Pilota d'Or (ja que tots els títols que ha guanyat han estat a nivell europeu) i Messi guanyi el Fifa World Player (premi que es dóna al millor jugador del món).
Per tots els aficionats als videojocs de bàsquet en que, amb una mica de pràctica, pots arribar a fer coses espectaculars, us presento l'SLAMBALL.
És un esport semblant al bàsquet amb el joc físic del futbol americà, que té com a resultat unes acrobàcies que et fan dubtar de l'autenticitat del joc.
Es posen quatre trampolins davant de cada cistella. L'objectiu és el mateix que el del bàsquet. Cada anotació val dos punts, excepte:
últims dos minuts de partit (3 punts)
des de fora de la zona de trampolins (3 punts)
mates (3 punts)
Això potencia molt els mates i fa que sigui un espectacle digne de veure.
Els equips són de quatre jugadors i està permès qualsevol contacte físic sempre que no s'estigui a la zona de trampolins.
L'slamball va ser creat per Mason Gordon, que buscava un esport que sigués tan fascinant com un videojoc.
La primera pista de joc es va construir en un magatzem de l'Est de Los Angeles.
Tenint la pista, el que va haver de fer Gordon va ser convèncer els jugadors de streetball perquè provessin la idea. Necessitava jugadors amb habilitat al bàsquet i amb força física.
El primer joc oficial es va dur a terme a Los Angeles, on el joc va aconseguir captar l'atenció dels jugadors de bàsquet de carrer.
Actualment aquest esport es demostra en exhibicions.
Aquest bloc que avui començo a escriure intentaré que sigui un bloc variat, on es parli de tot una mica, sempre relacionat amb el món esportiu.
Tinc intenció de parlar d'esports nous i poc coneguts, com el corfbol, però també m'agradaria posar coses sobre esports tan universals com el futbol o el bàsquet.
SESSIÓ DE BALL
-
Avui dimecres 27 de maig hem realitzat els balls d'educació física. Aquest
treball consistia en crear una coreografia amb el teu grup i ballar-la
davant to...
COMENTARI SOBRE ELS BALLS
-
1º Grup: Gerard, Marc, Adrià, Oriol i Ricard.
Va ser un vall bastant original, anaven bastant coordinats, pero els passos
d'alguns membres eren més senzill...
PARELLES DE DANSA
-
Com ja havia comentat antreiorment, la disciplina de dansa en parelles és
la menys coneguda. No es realitzen salts ni piruetes, sino que la
dificultat de...
Balls de Saló
-
*Història del tango:*
El tango neix a Buenos Aires a finals del segle XIX encara que alguns
prefereixen dir a manera conciliadora, que va néixer a les vores...
Michael Phelps, protagonista de Pekin 2008
-
Michael Phelps va néixer a Baltimore, Maryland, el 30 de juny de 1985. És
un nedador nord-americà, considerat per molts el millor nedador de la
història, d...
El renovat interès per la vida activa i la millora en el disseny de la raqueta van ser la causa que un grup d'anglesos unifiqués els reglaments en els anys 20, prenent el nom actual de Tennis de taula.
Hi ha esports realment estranys al món. El d'avui és un d'ells. Un esport consistent a apilar vasos de colors a tota velocitat, per a continuació recollir-los uns sobre els altres. Tot això cronòmetre a mà i amb el seu propi circuit mundial de competició, sens dubte.
