Comentari dels balls

Fa dues setmanes vam fer un ball a educació física. Els aniré comentant:

GRUP 1: Adrià Marc, Gerard, Ricard i Oriol

Aquest ball va ser molt divertit. Es notava que estava treballat i que tots els membres del grup s'havien esforçat, però no van tenir en compte el vestuari. Si haguessin anat de conjunt els hagués quedat un ball més ben fet.

GRUP 2: Laia, Helena, David, Quim i Bernat

Aquest va ser el ball del meu grup val a dir que després d'assajar varies vegades el ball ens va sortir prou bé i ens ho vam passar molt bé ballant.

GRUP 3: Tamar, Laura, Sílvia, Cristina, Laura i Marta

Un dels millors balls que hi va haver. Anaven molt coordinades i van utilitzar pals a la seva coreografia. Al ser tantes persones m'esperava que no anessin del tot coordinades però ho van fer molt bé.

GRUP 4: Laura, Laia i Sara

El ball que, amb diferència, estava menys treballat. Al principi no trobaven la cançó que havien de ballar i després no anaven gaire coordinades. Tot i això, hi havia alguns passos espectaculars i estic segur que si haguessin assajat un pèl més els hagués sortit un bon ball.

BALL DE BASTONS

El ball de bastons és una dansa popular molt estesa a Catalunya i Europa. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal un o dos bastons i l'acció de picar entre ells.

Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el seu origen són les danses pírriques gregues, i la tesi més estesa remunta el seu origen a una evolució dels antics balls d'espases. Els balls foren molt populars al segle XV i persisteixen en França, Italia, Anglaterra i Pais de Gales (Morris dance), Espanya (paloteo o troqueado) i Portugal (dança de pauliteiros).

El que sí que es pot confirmar és que el ball de bastons és la dansa tradicional més antiga que encara es balla a Catalunya. Les primeres referències escrites daten del segle XII, concretament l'any 1151, quan durant el banquet de les noces del comte Ramon Berenguer IV es va fer un ball de bastons.

En els seus orígens era un ball només ballat per homes, però des dels anys 60 la figura de la dona també és present, i actualment té ja una gran rellevància.

VOCABULARI BASTONER

El món bastoner disposa d'un vocabulari propi, ja sigui inventant, derivant o dotant de nou significat algunes paraules. Cada regió te el seu vocabulari particular però algunes paraules s'han estes per tot el món bastoner. Podem destacar:

Banderer o abanderat: Ballador situat en un extrem de la doble filera que porta una bandera a la ma esquerra i un sol bastó a la dreta.

Cap de Colla: Ballador que porta la direcció i la responsabilitat de la colla. Molts cops sol ser el banderer.

Dreter: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per aturar els cops amb el braç dret. Rep els cops dels Esquerrers.

Esquerrer: Posició o tipus de ballador que es caracteritza per picar els cops amb el braç esquerra. Dona el cops als Dreters.

Batacada: 1.Successió de tres cops on els dreters paren tres cops amb la dreta al davant, a l'esquerra i al davant, i els esquerrers piquen al davant i a la dreta amb el bastó dret, i al davant amb l'esquerra tot fent passar el bastó esquerra en un moviment circular per darrera del cap. 2.Cop de bastons de gran contundència.

Cadena: Moment durant el transcurs d'un ball de bastons, on es creen dues fileres tancades sobre si mateixes, una dins de l'altre, i giren en sentits contraris mentre van picant un per un amb els membres de l'altre filera.

Rebatre: Donar tres cops de bastó durant un compàs de la melodia.

Sotacama: Picada per sota la cama.

LA MÚSICA AL BALL DE BASTONS

El so és un element que té especial importància en el ball de bastons, generat principalment pels cops de bastó i els instruments musicals, i també, pel tintineig dels picarols, els cops a terra, i fins i tot, els crits dels ballarins. La combinació de tots aquests elements configura un marc sonor concret i propi de cada ball. Actualment, en la majoria de llocs s'acostuma a ballar acompanyat del so de les gralles i el tabal; en d'altres, el flabiol; i en poques, el violí, l'acordió, el sac de gemecs o la flauta dolça.

Les melodies del ball de bastons acostumen a ser tonades senzilles, molts cops repetitives. Alguns balls de bastons tenen músiques pròpies però un gran nombre utilitzen melodies populars o fins hi tot cançons modernes. Hi ha catalogades més de mil melodies diferents que s'utilitzen com a ball de bastons.

VÍDEOS

INICIACIÓ AL RUGBI

El dimecres 8 de maig van venir dos jugadors de la secció de rugbi del FCBarcelona a ensenyar-nos les regles més bàsiques del rugbi.

Vam fer els següents exercicis:

- Anar passant la pilota lliurement.

- Anar passant la pilota per alt.

*El receptor és el que ha de demanar la pilota al passador i no al revés.

*El que té la pilota no es pot moure.

- Exercicis per practicar el passe.

*D'aprop: no fa falta que giri la pilota.

*De lluny: la pilota ha de girar.

*Es posa la mà bona al darrere per donar potència al passe i fer que giri la pilota.

*Es posa la mà dolenta a davant per dirigir el passe.

- Partit

*Màxim 3 passos amb la pilota.

*Es pot passar endevant i endarrere.

*Si cau la pilota al terra, canvia l'equip que tingui la pilota.

*Ara el que té la pilota no es pot moure

*El passe ha de ser amb les dues mans

*Només es pot passar cap endarrere i fer 5 passos com a màxim.

- Atac/defensa

*La defensa es coloquen tots en línia (com si juguessin a l'aranya).

*Si toquen amb les dues mans el que porta la pilota aquest s'ha de parar i passar-la.

*L'ibjectiu és crear situacions de 2 contra 1 per així poder superar la barrera defensiva.

- Xuts

- Placatges

RUGBI

HISTÒRIA

El rugbi va ser iniciat segons la tradició per Willam ebb Ellis, alumne de Rugby, en l'escola de teologia de Rugbi. L'esport consisteix en avançar cap el camp enemic amb la pilota sota el braç, aprofitant l'ambigüitat que existia en les regles de l'antic futbol. En 1839, un antic membre de la Rugby School introdueix el joc a la Universitat de Cambridge. En 1843 es formà el primer equip de rugbi, el Guy's Hospital Rugby Club de Londes. Dos anys més tard, la Rugby School impulsa unes regles per al joc. En 1851, William Gilbert forma la primera Rugby School Football. Poc a poc van sorgint nous clubs: Trinity College de Dublín (1854), Liverpool RFC (1857),

Edinburgh Academicals (1857), Club Blackheath de Londres (1858). El 1864 es funda el primer club de rugbi fora de les illes Britàniques, el Sydney University i, el 1870, Nelson College i Nelson FC juguen el primer partit a Nova Zelanda.

El 2 de març de 1871 es disputa el primer encontre internacional entre Anglaterra i Escòcia al Raeburn Place d'Edimburg. El boig creixement de l'esport a les escoles privades i universitats va portar a la creació, el 26 de gener de 1871, de la Rugby Football Union a Londres. A Gal·les es funda el Neath RFC. A França el rugbi entra el 1872 amb la creació del Le Havre AC i el English Taylors Club a París. El 1873, es funda la Scottish Rugby Football Union i es disputa el primer encontre a Argentina entre Banks i City a Buenos Aires, així com el primer encontre oficial a Canadà entre canadencs i anglesos a Toronto. El següent any es disputa el primer encontre als Estas Units entre les universitats de McGill i Harvard amb unes regles mixtes. Es funda a Dublín la Irish Rugby Football Union on no era inclòs l'Ulster. El 1879 una segona fundació va incloure l'Ulster. L'any 1877, es decideix jugar amb 15 en lloc de 0 jugadors. El 1886 es funda la International Rugby Football Board organisme rector de l'esport. El 1895 es produeix una escissió dins el món

del rugbi i apareix la variant de rugbi a 13.

El rugbi va mostrar un gran creixement a les Illes Britàniques entre el 1890 i el 1893. A Amèrica, en canvi, va decaure, a pesar de la creació, el 1894, de la Eastern Rugby Union amb 9 equips. A partir dels 80 torna a créixer el rugbi a Amèrica amb la formació el 1975 de la United States of America Rugby Football Unon.

En 1995 va tenir lloc la primera Copa del Món de Rugbi, que es va celebrar a Nova Zelanda i Austràlia i que van guanyar els All Blacks. L'èxit d'aquest esdeveniment mundial va portar a que en 1995 la IRB donés entrada al professionalisme del rugbi.

A Catalunya Sud va ser introduït el 121 per Baldiri Aleu i Torres a Sant Boi de Llobregat, fundant el primer equip català, la Unió Esportiva Santboiana.

REGLAMENT

Les principals característiques del rugbi són l'ús d'una pilota ovalada i la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és, per tant, avançar corrent amb la pilota a la mà o xutant-la.

És l'esport que més jugadors entre els dos equips aporta dins d'un mateix terreny de joc, més concretament 15 jugadors per equip, a la vegada entre els dos equips.

L'esport del rugbi té com a característica principal l'honor i la valentia que els jugadors han de

tenir, ja que és un esport en el qual hi ha contacte físic, així que si no hi hagués un ordre i un respecte previ i continuat no podríem tenir una pràctica d'aquest esport en condicions òptimes. Quan un partit finalitza, finalitza la rivalitat i el caràcter competitiu, és a dir, tots els jugadors es reuneixen i parlen sobre el partit i les jugades que més rellevança han tingut.

Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nombre de punts. Un assaig val 5 punts i la seva transformació 2 punts més. Els cops de càstig (o faltes) i els xuts a sobre bot (o drops) valen 3 punts.

VÍDEOS