El tennis de taula és un esport de raqueta que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors, situats cadascun a banda i banda d'una taula dividida transversalment per una xarxa. Consisteix a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, fent que boti en el camp contrari i de manera que l'adversari no la pugui tornar.
HISTÒRIA
Després de la seva invenció a Anglaterra a la fi del S. XIX, el tennis de taula, conegut llavors amb el nom onomatopeic de ping-pong, va adquirir popularitat mundial com entreteniment i passatemps de sobretaula. No obstant això, aquesta moda va durar poc i tot just es va jugar entre 1904 i 1922. El renovat interès per la vida activa i la millora en el disseny de la raqueta van ser la causa que un grup d'anglesos unifiqués els reglaments en els anys 20, prenent el nom actual de Tennis de taula. Els primers campionats mundials es van celebrar en 1926, any que es va fundar la I.T.T.F. (International Table Tennis Federation) o federació internacional de tennis de taula.
NORMES BÀSICES
Servei
- La pilota ha de botar primer al camp del servidor i després al del receptor, sense tocar la xarxa.
- En dobles, a més, s'ha de servir del quadre dret del servidor al dret del restador.
- Començarà a servir el jugador que guanyi un mini sorteig en que s'ha d'acertar en quina mà del contrari (Que les amaga sota de la taula).
- Si s'arriba al resultat de 10-10 cada jugador servirà una sola vegada.
Punt
Un jugador guanyarà un punt:
- si el seu oponent no fa un servei correcte.
- si la pilota passa per sobre el seu camp o més enllà de la seva línia de fons sense haver tocat el seu camp, després d'haver estat colpejada pel seu oponent.
- si el seu oponent obstrueix la pilota (toca la pilota abans que boti al seu camp).
- si el seu oponent colpeja la pilota dues vegades consecutives.
- si el seu oponent, o qualsevol cosa que aquest vesteixi o porti, mou la superfície de joc.
- si el seu oponent, o qualsevol cosa que aquest vesteixi o porti, toca el conjunt de la xarxa.
- si el seu oponent toca la superfície de joc amb la mà que no agafa la pala.
- si en dobles un dels oponents colpeja la pilota fora de l'ordre establert (a diferència del tenis, els jugadors han de tocar la pilota una vegada cadascun).
El Barça Borges (secció d'handbol del F.C.Barcelona) va guanyar aquest diumeng passat la Copa del Rei en la final contra el Ciudad Real (29-26).
Aprofito aquesta notícia per parlar una mica d'aquest esport, del que encara no he parlat.
L'handbol és un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips. L'objectiu és introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho s'utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un llançament.
L'handbol de set és el que es juga habitualment en l'actualitat, i és esport olímpic des de l'any 1972. Juguen a cada equip sis jugadors de camp i un porter. Se sol practicar en un pavelló tancat i es caracteritza pel joc ràpid i l'elevat nombre de gols que es marquen (normalment més de 20 gols cada equip). L'espai de l'àrea està reservat per al porter. Cap jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir avantatge.
L'handbol és un esport bastant practicat a Catalunya.
Terreny de joc:
Posicions:
Porter. El porter d'handbol és l'únic jugador, que dins l'àrea de 6 metres, pot fer les passes que ell vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de botar-la. També és l'únic que pot tocar la pilota amb les cames, encara que només per parar llançaments. No pot xutar-la ni fer passades amb les cames o els peus. Fora de l'àrea es regeix per la mateixes regles que la resta de jugadors. Normalment vesteixen coquillera (protecció per l'entrecuix) i pantalons i jersei de mànigues llargues, per protegir-se dels llançaments.
Extrem. Els extrems se situen al costat exterior dels laterals. Solen ser jugadors ràpids, àgils, lleugers i amb gran capacitat per saltar. Aprofiten al màxim l'amplada del camp per obrir les defenses i crear forats. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seva posició. Poden convertir-se en una font constant de gols quan es juga contra defenses obertes (com el 3-2-1).
Lateral. Els laterals se situen al costat exterior del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un llançament potent. S'utilitzen per trencar defenses tancades amb llançaments des de 9 metres. Donen força joc i solen fer assistències als extrems i als pivots.
Central. El central és l'eix de l'equip. Ell mana en atac i defensa: marca les jugades, col·loca als jugadors i indica on s'han de començar els atacs estàtics. A més, sol tenir una gran capacitat tàctica, tècnica i és ràpid de reflexos.
Pivot. El pivot és l'encarregat d'internar-se en la muralla defensiva i obrir forats allà on sigui possible. Són jugadors robustos, que van bé en el cos a cos. Els seus bloquejos poden deixar via lliure als laterals, però també es converteixen en golejadors quan reben una bona passada i es giren amb velocitat cap a la porteria.
Fa poc vaig posar una sèrie de vídeos del "Oso Berni" fent esport. Avui poso l'episodi en què fa handbol:
SESSIÓ DE BALL
-
Avui dimecres 27 de maig hem realitzat els balls d'educació física. Aquest
treball consistia en crear una coreografia amb el teu grup i ballar-la
davant to...
COMENTARI SOBRE ELS BALLS
-
1º Grup: Gerard, Marc, Adrià, Oriol i Ricard.
Va ser un vall bastant original, anaven bastant coordinats, pero els passos
d'alguns membres eren més senzill...
PARELLES DE DANSA
-
Com ja havia comentat antreiorment, la disciplina de dansa en parelles és
la menys coneguda. No es realitzen salts ni piruetes, sino que la
dificultat de...
Balls de Saló
-
*Història del tango:*
El tango neix a Buenos Aires a finals del segle XIX encara que alguns
prefereixen dir a manera conciliadora, que va néixer a les vores...
Michael Phelps, protagonista de Pekin 2008
-
Michael Phelps va néixer a Baltimore, Maryland, el 30 de juny de 1985. És
un nedador nord-americà, considerat per molts el millor nedador de la
història, d...